1. Any nou, vida nova?
Un ajuntament petit, poruc i parat.
Mireia Solsona disposa d'un equip de govern reforçat i homogeni. Vuit regidors del mateix grup polític haurien de poder fer molta feina, encara més quan la meitat pràcticament tenen dedicació exclusiva al càrrec. Recordem que en l'època de l'alcalde Jordi Comas la majoria la formaven set regidors (un menys), però sis treballaven a jornada completa fora de l'ajuntament.
Paradoxalment, és ara quan l'ajuntament està parat. Mireia Solsona no només no acaba de rematar els grans projectes que l'anterior alcalde va deixar en marxa, sinó que la gestió dels afers quotidians també presenta clars senyals de paràlisi.
Dos exemples: a finals del 2007 el regidor de Governació, Christian Codony, va trigar divuit dies a contestar una instància presentada per un ciutadà de Matadepera. Durant aquest temps el ciutadà en qüestió no va rebre cap mena de comunicació per part de l'ajuntament, malgrat haver deixat el seu número de telèfon i l'adreça de correu electrònic. Divuit dies podria semblar un marge de temps justificat si el regidor en qüestió rebés dotzenes d'instàncies cada setmana. Però resulta que hi ha setmanes que no en rep cap ni una. Quina opinió ens mereixeria una empresa que trigués divuit dies a respondre la pregunta d'un client?
Un altre exemple: ja fa anys que l'ajuntament concedeix unes petites beques per cobrir part de les despeses de material i colònies escolars. Les famílies que s'hi volen acollir les han de sol·licitar al juny, presentant tota la documentació pertinent. Al setembre els serveis socials de l'ajuntament dictaminen qui té dret a rebre beca i qui no. L'any 2007 el periode de sol·licitud es va obrir amb normalitat i es va tancar, com és habitual, abans de les vacances d'agost. Doncs bé, mig any després, a 15 de gener del 2008, la regidora de Benestar Social (Carmina Puig) encara no ha estat capaç de resoldre les sol·licituds. Sembla impossible, però és cert: les famílies que van demanar una beca el juny de 2007 encara ara no saben si es la concediran. I els tècnics de la regidoria ignoren quan hi haurà una resolució. Aquest retard no només és inaudit, sinó que és inexcusable.
2. L'Auditori fantasma.
Fa un temps Mireia Solsona i el regidor de Cultura, Joan Antoni Ferran, van anunciar cofois que Duran Lleida havia aconseguit una subvenció de 4,5 M d'euros per a la construcció de l'escola de música i un teatre-auditori. Matadepera necessita urgentment una escola de música nova i en condicions. Tothom va rebre la notícia amb alegria. Més endavant, però, se'ns va dir que els diners arribarien en dos terminis: un primer dins els Presupuestos Generales del Estado del 2008 i un segon pagament al 2009.
Posteriorment, el grup de CiU al Senat espanyol va vetar el projecte de llei de pressupostos que ells mateixos havien negociat al Congrés, en una maniobra molt difícild'entendre (i d'explicar). Finalment, els pressupostos es van acabar aprovant al Congrés, però l'ítem corresponent a la nostra escola de música i teatre-auditori no té assignada cap dotació pressupostària. I sense calés, doncs no és farà.
La falta d'entesa entre el grup de CiU al congrés, els seus representants al senat i el grup municipal de CiU a Matadepera no té disculpa. Encara és més preocupant que mentre a Madrid ballava la subvenció i els mitjans de comunicació (RAC 1, Diari de Terrassa) se'n feien ressó, l'alcaldessa de Matadepera declarava a la premsa, amb resignació, que ella no podia influir en el desenllaç final del tema, com si no fos del mateix partit polític que Duran Lleida.
3. El WI-FI fantasma.
CiU va guanyar les eleccions prometent congelar l'IBI, i ja l'han apujat. També van prometre no apujar els sous dels regidors. De moment ho han complert per al 2007, però enguany els apujaran. I també ens van assegurar que muntarien una xarxa Wi-Fi gratuïta de connexió a internet, per a tots els ciutadans. I no van prometre duros a quatre pessetes perquè potser hauria estat fer-ne un gra massa.
Ara, però, resulta que hi pot haver "problemes legals" amb la xarxa Wi-Fi i Mireia Solsona ha contractat els serveis jurídics d'un bufet d'advocats especialitzat en noves tecnologies. De moment la seva minuta ja la paguem tots els matadeperencs amb els nostres impostos.
Vuit mesos després de guanyar les eleccions, Mireia Solsona no només no sap quan començaran les feines d'habilitació de la xarxa Wi-Fi, sinó que ni tan sols ha elaborat un pla que defineixi les fases que cal anar completant perquè la xarxa gratuïta sigui una realitat, tard o d'hora.
El Diari de Terrassa del 12 de gener recollia unes declaracions del regidor de cultura, Joan Antoni Ferran, sobre la futura (?) xarxa Wi-Fi. En voldríem destacar dues afirmacions:
"Volem saber quin marge de maniobra tenim abans d'oferir el servei."
Nosaltres ens pensàvem que abans de prometre internet gratis total, ja s'haurien informat del marge de maniobra que té un ajuntament en aquest tema. Adoptar una mínima precaució prèvia no és res d'extraordinari, és el que s'espera de gestors seriosos.
"L'ajuntament ni es planteja oferir banda ampla, perquè l'únic objectiu és facilitar la connexió a internet i no pas la descàrrega de productes."
Si la connexió no ha de ser de banda ampla, ja se la poden estalviar. Afirmar que la connexió de banda ampla no és necessària és propi de persones molt mal informades. O de persones que, directament, ens volen prendre el pèl. Com aquella carta que tots hem rebut algun dia dient-nos que hem guanyat un Ferrari... de plàstic a escala 1:56!
Quina enganyifa!
4. Crònica rosa.
Tot i que no s'acaben de treure la feina de sobre, Mireia Solsona i el seu equip troben temps per a fer vida social. Per exemple, abans de Nadal el Diari de Terrassa ens informava que l'equip de govern en ple havia anat a visitar les cases de la urbanització de Pedrablanca, convidats per la promotora Novaforma. Estem convençuts que els van agradar molt. En Julià Peiró es deu morir d'enveja. Algú ens pot explicar què en treiem els matadeperencs, d'aquesta visita?
I ara fa poc, passat festes, tots vuit regidors de CiU se'n van anar d'excursió a Montserrat, on van dinar amb el pare abat. Aquest cop es van fer una foto i tot, que va sortir publicada al Diari de Terrassa. No sabem si hi va haver foc de camp ni si van cantar allò de "Trobarem a faltar el teu somriure". El diari no en deia res. No voldríem caure en especulacions, però podria ser que Mireia Solsona estigués cercant la intercessió d'instàncies no terrenals per solucionar el tema del Wi-Fi i de l'escola de música?
